L'ésser humà ha hagut d'adaptar-se al medi que l'envolta, i un d'ells és l'aquàtic. Si tenim en compte que la superfície del planeta està formada per tres quartes parts d'aigua podrem comprendre la importància i la necessitat de l'ésser humà d'adaptar-se a aquest mitjà.
La primera campiona mundial va ser Grehn Mall, qui va guanyar una cursa d'una milla en el Tàmesis al 1863. Cap a finals de segle la natació de competició s'estava establint també a Austràlia i Nova Zelanda i diversos països europeus havien creat ja federacions. La natació es coneix des de l'época prehistòrica, com mostren els dibuixos de l'Edat de pedra. En els Estats Units els clubs d'aficionats van començar a celebrar competicions l'any 1870.
La natació competitiva a Europa va començar al voltant de l'any 1800, utilitzant principalment l'estil braça. L'estil crol va ser introduït el 1873 per John Arthur Trudgen, que ho va copiar dels indis natius d'Amèrica.
La natació va passar a ser part dels primers Jocs Olímpics moderns de 1896 a Atenes. El 1902 l'estil crol va ser millorat per Richard Cavill usant la puntada continua. El 1908 es va crear la FINA: Federació Internacional de Natació.
L'estil papallona va ser desenvolupat pels nedadors, en un principi com una variant de l'estil braça, fins que va ser acceptat com a estil autònom el 1952.
És un esport olímpic, amb proves per als dos sexes. Comprèn quatre estils bàsics: el crol, la braça, l'esquena i la papallona. Al crol el nedador mou els braços alternativament formant un molinet. És la modalitat més ràpida. També es pot anomenar "lliures" en competició, ja que quan estàs competint, podries nedar l'estil que volguessis, però no és recomanable, ja que normalment el crol és l'estil amb el que es va més de pressa. L'esquena és el mateix estil però el nedador no mira a l'aigua. La braça consisteix a impulsar-se movent els braços de forma horitzontal, en paral·lel a la superfície de la piscina, formant cercles. La papallona és un molinet però els dos braços es mouen alhora, formant cercles perpendiculars a l'aigua (és el més exigent físicament, ja que s'ha d'aixecar el cos i moure els dos braços alhora).
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada